Associació d'Amics de Santiga
Tradicions de Santiga
Els poetes que han escrit sobre Santiga

I dels poetes que es van enamorar de Santiga, què en podem dir?

Doncs, que van saber plasmar sobre paper tot allò que sentien i que ens han deixat escrit. Aquestes sensacions, sempre presents en l’atmosfera santiguenca, es podrien resumir en les frases que, amb modèstia és clar, ens atrevim a escriure:

Santiga és la plenitud que dóna el paisatge verd i tranquil,
les parets de la vella ermita i les cases que li fan companyia.

Santiga és l’aigua quieta d’un safareig on repetidament s’hi reflecteix la història
i les ombres que durant el dia hi deixa el sol o les de la claror de les nits de lluna plena.

Santiga és també el silenci de l’aire quiet o el soroll del vent i la pluja,
i la crida d’unes campanes des d’un cloquer convençut de la seva missió eterna.

I l‘olor de la rosada, de la molsa de les parets, de la terra que n’ha rebut la pluja
i del vell xiprer del cementiri, també és Santiga!



Fragments de les poesies que ens han deixat escrites alguns dels poetes:

A la Mare de Déu de l’Heura

Sota fulla d’heura –que fa vela lleu-
i éreu arraulida la Mare de Déu
del mantell de fusta
i els vestits pintats
però escaienta com seda
i xipells brodats.

Per l’altar que us guarda,
que és sojorn més ric
heu deixat les branques
del recés antic.


Santiago Ventura Mallofré
Ressò Perpetuenc
(1934)


Santiga

Partint d’arran del pont,
aquell camí amb roderes
ateny, amb giravolts,
un joc de cases velles
amb més ombra que sol,
parets de morter nues
i regues amb mormolls
per entre les verdures.


Ferran Canyameres
“Com el Vallès no hi ha res”
(1951)



A la Verge Maria

Camino enmig dels camps
i entorn de la masia
i us veig, oh Verge, al fons
vetllant-los nit i dia.

Fugien els meus anys
i sempre us coneixia
perquè duc plens els ulls
de vostra melangia.


J. M. Rovira-Artigues
Programa del IV Aplec Marià
(1957)



Els somnis de la tardor

És la fi de la tardor
i a la plaça de Santiga,
al vell plàtan pentina
el vent sorollós.

Les velles fulles,
abans tan verdes i tendres,
ara, dormen a la terra...
els somnis de la tardor.


Josep Navarro i Zapata
Flamales
(2006)



Associació d'Amics de Santiga

    Avís Legal - Politica de Privacitat