Associació d'Amics de Santiga
Tradicions de Santiga
La Mare de Déu de l'Heura

L’any 1621, a prop de can Puiggalí -can Barnola, de Santiga, ref. Esteve Canyameres, del llibre Masos, masies i masoveries (2009)-, en un amagatall tapat per una heura, va ser trobada una imatge de la Mare de Déu: molt petita, d’uns 25 centímetres d’alçària només, però el fet va transcendir.

En la visita pastoral del 1626 ja es parla de l’altar de la Mare de Déu de l’Heura, la marededéu trobada el 1621. Per tal d’honorar convenientment la Madona de la troballa, va construir-se una capella, que l’any 1629 ja era feta i ben ornamentada, amb altar de pedra, ara i retaule de fusta.

La descoberta del 1621 va ser molt important per Santiga. I de tal esdeveniment en dóna fe el pare Narcís Camós en publicar un llibre l’any 1647 enregistrant el nom de totes les marededéus trobades a Catalunya, un total de 1.033 que havien estat amagades en temps bèl·lics o de revoltes, entre les quals hi figura la Mare de Déu de l’Heura, de Santiga.

La imatge desapareguda l’any 1936 dóna peu a afirmar que, pel seu estil, es tractava d’una escultura de començaments del s. XIV. Per altra part, cal informar que la festivitat de la Mare de Déu de l’Heura se celebrava a la tercera dominica de juliol, després del batre, quan “el blat era al sac i ben lligat”.

Actualment, el diumenge següent a la Pasqua de Resurrecció i abans de començar la Festa de l’arbre i homenatge als poetes que organitza l’Associació d’Amics de Santiga, davant la petita imatge que es posa dins d’una reduïda capelleta al costat del safareig, se celebra un breu acte religiós en honor de la Mare de Déu de l’Heura.

(Alguns apunts han estat extrets del llibre Notes de la Història de Santiga petit poble del Vallès (1984),
de Fermí Vinyals).



Associació d'Amics de Santiga