Associació d'Amics de Santiga
Història de Santiga
L'entorn agroforestal

L’any 1975 la Universitat Autònoma de Barcelona realitzava un dels primers estudis sobre l’anomenat paratge d’interès natural de l’àmbit de Santiga. Aquest estudi realitzava un inventari de la vegetació prioritària de la zona i un disseny d’itineraris d’educació ambiental, destacant els hàbitats de la zona, especialment la vegetació de ribera, molt frondosa en aquells moments. Aquesta abundant vegetació de ribera que en alguns trams cobreix entre un 50 i 75 % del terreny (6), és un important refugi de fauna.

La vegetació de ribera de la riera de Canyameres i el camí rural que discorre paral·lel a la riera, proporcionen a la zona un caràcter natural; apareixen espècies arbòries com saücs, desmais, àlbers, oms, alzines, roures (7)... tot i que també es pot esbrinar que no tota la vegetació és típica de ribera, ben al contrari, apareixen plantacions de plataners i de pollancres que estaven destinats a l’explotació forestal. La major naturalitat, la conserva en el tram de la riera on existia la font dels Joncs, font avui dia coberta de graves i vegetació.

Aigües amunt, a l’alçada del pont que passa cap a can Barnola, es recull l’aigua de la riera i es canalitza amb una mina que desemboca en el safareig de la plaça de Santiga. La mina rega l’horticultura de la zona basada en el conreu de la mongeta del ganxet (típica del Vallès). El farratge és, no obstant, la base de les explotacions agrícoles de la zona, cultiu que resulta un hàbitat adient per a petits vertebrats i els seus depredadors, les rapinyaires fàcilment visibles al cel santiguenc.

El curs fluvial, la varietat de vegetació de ribera i la composició del mosaic agrícola de la zona li confereixen una importància cabdal com a corredor ecològic i paisatgístic. Cal esmentar que la proximitat a nuclis de població (Santa Perpètua de Mogoda, 2 Km, Sabadell, 6 Km, Barberà del Vallès, 1 Km) li atorga un marcat accent antropitzat i per tant parlem dels espais periurbans de la conurbació de Barcelona.

Aquest mosaic agroforestal s’ha protegit des del punt de vista urbanístic en el Pla general municipal de Santa Perpètua de Mogoda amb la qualificació de sòl no urbanitzable de valor ecològic paisatgístic d’ús dominantment agrícola i amb el Pla especial d’ordenació i protecció del medi rural de l’Àrea de Santiga, aprovat el 22 de juny de 1999.

El manteniment de la màxima naturalitat compatible amb l’ús social i patrimonial de la zona i els parcs periurbans és el repte a aconseguir per a tots els municipis de la segona corona metropolitana de Barcelona, on el procés d’urbanització és accelerat.

Autor:
Ernesto Vilàs Galindo, historiador. Treball publicat a Notes, del Centre d’Estudis Molletans (gener 2009).

(6) Daranas, Joan; Imbernón, Noèlia: Fauna III ocells. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.
Quadern d’educació ambiental núm. 6, Santa Perpètua de Mogoda, abril de 2003, pàg. 25.

(7) Martínez, Teresa; Ricard Joan: L’arbrat urbà, Santa Perpètua de Mogoda, itinerari per a fer en bicicleta. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Quadern d’educació ambiental núm. 1. Santa Perpètua de Mogoda, pàg. T i 14 entre d’altres.




Associació d'Amics de Santiga