L'entorn agroforestal
L’any 1975 la Universitat Autònoma de Barcelona realitzava
un dels primers estudis sobre l’anomenat paratge d’interès
natural de l’àmbit de Santiga. Aquest estudi realitzava un
inventari de la vegetació prioritària de la zona i un disseny
d’itineraris d’educació ambiental, destacant els hàbitats
de la zona, especialment la vegetació de ribera, molt frondosa
en aquells moments. Aquesta abundant vegetació de ribera que en
alguns trams cobreix entre un 50 i 75 % del terreny (6), és un
important refugi de fauna.
La vegetació de ribera de la riera de Canyameres i el camí
rural que discorre paral·lel a la riera, proporcionen a la zona
un caràcter natural; apareixen espècies arbòries
com saücs, desmais, àlbers, oms, alzines, roures (7)... tot
i que també es pot esbrinar que no tota la vegetació és
típica de ribera, ben al contrari, apareixen plantacions de plataners
i de pollancres que estaven destinats a l’explotació forestal.
La major naturalitat, la conserva en el tram de la riera on existia la
font dels Joncs, font avui dia coberta de graves i vegetació.
Aigües amunt, a l’alçada del pont que passa cap a can
Barnola, es recull l’aigua de la riera i es canalitza amb una mina
que desemboca en el safareig de la plaça de Santiga. La mina rega
l’horticultura de la zona basada en el conreu de la mongeta del
ganxet (típica del Vallès). El farratge és, no obstant,
la base de les explotacions agrícoles de la zona, cultiu que resulta
un hàbitat adient per a petits vertebrats i els seus depredadors,
les rapinyaires fàcilment visibles al cel santiguenc.
El curs fluvial, la varietat de vegetació de ribera i la composició
del mosaic agrícola de la zona li confereixen una importància
cabdal com a corredor ecològic i paisatgístic. Cal esmentar
que la proximitat a nuclis de població (Santa Perpètua de
Mogoda, 2 Km, Sabadell, 6 Km, Barberà del Vallès, 1 Km)
li atorga un marcat accent antropitzat i per tant parlem dels espais periurbans
de la conurbació de Barcelona.
Aquest mosaic agroforestal s’ha protegit des del punt de vista urbanístic
en el Pla general municipal de Santa Perpètua de Mogoda amb la
qualificació de sòl no urbanitzable de valor ecològic
paisatgístic d’ús dominantment agrícola i amb
el Pla especial d’ordenació i protecció del medi rural
de l’Àrea de Santiga, aprovat el 22 de juny de 1999.
El manteniment de la màxima naturalitat compatible amb l’ús
social i patrimonial de la zona i els parcs periurbans és el repte
a aconseguir per a tots els municipis de la segona corona metropolitana
de Barcelona, on el procés d’urbanització és
accelerat.
Autor:
Ernesto Vilàs Galindo, historiador. Treball publicat a Notes, del
Centre d’Estudis Molletans (gener 2009).
(6) Daranas, Joan; Imbernón, Noèlia: Fauna III ocells. Ajuntament
de Santa Perpètua de Mogoda.
Quadern d’educació ambiental núm. 6, Santa Perpètua
de Mogoda, abril de 2003, pàg. 25.
(7) Martínez, Teresa; Ricard Joan: L’arbrat urbà,
Santa Perpètua de Mogoda, itinerari per a fer en bicicleta. Ajuntament
de Santa Perpètua de Mogoda. Quadern d’educació ambiental
núm. 1. Santa Perpètua de Mogoda, pàg. T i 14 entre
d’altres.
Avís Legal - Politica de Privacitat