Descripció de l'església
L’església de Santa Maria l’Antiga ocupa un espai central
en aquest conjunt monumental. Castell i església configuraren durant
segles la personalitat del poble de Santiga. Tota aquesta evolució
ens ha deixat un edifici de dues naus encapçalades cadascuna per
un absis. La solució de la coberta és diferent a cadascuna
d’aquestes naus. La de tramuntana es cobreix amb una volta de canó
engendrada per un arc apuntat. La coberta de la nau de migdia adopta també
dues tècniques constructives diferents: el tram que va de l’absis
fins a quasi la meitat de la nau és resolt amb una volta per aresta,
i el tram que queda fins als peus de la nau, amb una volta de mig punt.
L’edifici té adossat al mur de tramuntana un cos de planta
quadrada que forma la torre del campanar.
La nau de tramuntana és la més ampla i és capçada
per un absis de planta trapezoïdal, el qual és cobert per
una volta de guixeria. La nau situada a migdia és capçada
per un absis semicircular cobert per una volta de quart d’esfera.
Aquests absis es carreguen en les respectives naus directament, sense
cap reclau que els faci d’intermediari. La volta de la nau de tramuntana
havia estat reforçada per dos arcs torals, dels quals només
en queda un de sencer, el situat més a ponent; de l’altre
en queda només el pilar que hi ha adossat al mur de tramuntana.
Totes dues naus es comuniquen a través de tres arcades sostingudes
per trossos de mur que fan la funció de pilars.
L’accés a l’interior de la capella es fa per una porta
situada al mur de ponent de la nau de tramuntana, oberta o modificada
l’any 1574, segons un gravat en el llindar. Existeixen dues portes
en el mur de tramuntana; una amb arc de mig punt, fet amb dovelles molt
ben cairejades i de mida mitjana i situada a un nivell molt més
alt que el nivell de terra de l’església. L’altra,
amb arc rebaixat, dóna accés al campanar i a la rectoria.
La nau de tramuntana era il·luminada almenys per una finestra de
doble esqueixada situada en el mur de migdia, sobre una de les arcades
que comuniquen amb la nau de migdia. La il·luminació de
la nau de migdia, que encara perdura, es fa mitjançant quatre finestres,
tres d’una sola esqueixada, que són situades en el mur de
migdia, i la quarta, situada en el mur de ponent, que és una bonica
finestra germinada molt tardana.
A l’interior es van repicar alguns fragments del revestiment i es
va posar al descobert l’aparell dels murs de la nau de tramuntana
que, bàsicament, és el general de tot l’edifici, fet
amb pedra de paredar de mida mitjana disposada en filades horitzontals
més o menys uniformes. Les pedres mostren un treball poc acurat,
tot just el necessari per deixar més o menys plana la cara vista.
Les pilastres dels arcs torals són fetes de grossos carreus ben
treballats. Un d’aquests carreus presenta un treball d’acabat
a base d’un picat d’escoda en forma d’espiga (9).
Destaquen a l’interior certs elements ornamentals com el manteniment
de pintures murals a l’absis de la capella de Sant Joan, a la nau
de migdia, d’estil barroc; el cor renaixentista decorat amb quatre
elegants figures dels evangelistes i un rosetó a la clau de volta
amb la imatge de la Mare de Déu de l’Heura. Element important
en una església és la pica beneitera que a Santiga és
del s. XVI.
Exteriorment només és possible veure el mur de migdia, l’absis
de la nau de migdia i el campanar. El mur de migdia, igual que l’absis,
presenta un parament llis sense cap mena de decoració i és
rematat per una cornisa llisa de bisell dret. Els arcs de les finestres
que s’obren a aquest mur són fets d’un sol bloc de
pedra, d’on es va tallar l’arc.
Ornamentalment, de l’exterior caldria destacar la portalada renaixentista
encapçalada per una capelleta amb la imatge de la Mare de Déu
i les tres creus que simbolitzen el calvari al capdamunt de la façana,
un calvari barroc. El pati del cementiri conserva un comunidor per tal
de fer fora els mals esperits, del segle XVI i un petit conjunt de nínxols
de finals del s. XIX, principis del XX, molt probablement dels primers
que es van construir.
Autor:
Ernesto Vilàs Galindo, historiador. Treball publicat a Notes, del
Centre d’Estudis Molletans (gener 2009).
(9) Lobo Sastre, Ricard: Projecte bàsic i executiu restauració.
Fase I església de Santiga.
Memòria, La Seu d’Urgell, agost de 2005.
Avís Legal - Politica de Privacitat