Marc geogràfic i context històric
Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) acull dins
del seu terme municipal el paratge de Santiga, antiga vila rural agregada
l’any 1847 al poble (1).
Situada a dos quilòmetres del nucli urbà de Santa Perpètua,
direcció Sabadell (B-140), trobem la vall de Santiga entre la serra
de la Salut i la de Polinyà, al bell mig de la plana vallesana
agroforestal ubicada entre el riu Ripoll i la riera de Caldes, fent d’eix
connector de les serralades Litoral i Prelitoral. Aquesta orografia emmarca
l’estructura de la seva conca, les aigües pluvials de la qual
transcorren per la riera de Santiga o de Canalies. Envoltada de zones
industrials, encara conserva, però, la seva morfologia d’estructura
agrícola original.
Poques vegades els topònims són tan descriptius respecte
a l’origen del lloc que denominen. L’ocupació humana
de Santiga és molt antiga, les restes de període prehistòric
són molt abundants. S’han recuperat restes de ceràmica
del neolític antic (VI – V mil·lenni aC), del bronze
final (II – I mil·lenni aC) i l’enterrament del ferro
- ibèric (s. VI - V aC) d’un jove guerrer ibèric inhumat
amb armes i bagatges (llança, fletxes, espasa) que fa sospitar
als especialistes de l’existència d’un poblat ibèric
a l’entorn de Santiga.
Les darreres prospeccions arqueològiques han posat en valor les
restes d’una vil·la romana sota l’edifici de la rectoria
localitzada pels membres del Grup Pro Arqueologia i Història de
Santa Perpètua de Mogoda als anys vuitanta i exposada de manera
afeccionada. La Sala de Troballes Fermí Vinyals, com es denomina
aquest espai explicatiu, a més de les restes romanes, conserva
eines del camp i l’ara o altar d’una església paleocristiana.
L’existència d’aquesta ara feia preveure l’existència
d’una església paleocristiana construïda sobre les restes
de la zona sagrada d’una vil·la romana. Les excavacions a
l’interior de l’església realitzades entre el 2006
i el 2008 no han trobat rastre d’aquesta construcció religiosa
del segle VII - VIII. Al seu lloc hi ha l’església preromànica
que sembla que va ser construïda directament sobre l’estructura
de la vil·la romana. Aquestes troballes actualitzen la hipòtesi
de l’historiador perpetuenc Fermí Vinyals que suposava l’existència
d’un assentament romà de nom Canalis compartint el territori
de Santiga amb l’antiga Arragonem, actual Sabadell.
L’abundància d’aigua procedent de la riera de Canalies
(ara de Santiga) hauria permès a aquests romans santiguencs abastir
de productes de l’horta els ciutadans d’Arragonem, especialitzats
en els conreus de secà per a abastiment de la metròpoli
romana (2). El safareig, que rep les aigües d’una mina d’aigua
construïda al segle XIX encara existent, el castell de Santiga i
l’església amb el seu conjunt parroquial, configuren la plaça
de Santiga, centre d’aquest espai. A la plaça, completen
el paisatge un magnífic lledoner a prop del safareig, l’olivera
al centre i un vell plataner al costat. El nucli de Santiga es dividia
en dos barris que tenien la riera com a frontera natural, el barri de
dalt i el de baix. Del primer era l’església, el castell,
can Rectoret, can Barnola, i un grapat de masies més, moltes desaparegudes
avui dia. Del segon, can Sabau, Torreferrussa, can Maiol i can Llobet,
entre d’altres.
Autor:
Ernesto Vilàs Galindo, historiador. Treball publicat a Notes, del
Centre d’Estudis Molletans (gener 2009).
Per saber més de la història de l’agregació:
(1) Ernesto Vilàs Galindo, “Agregacions al segle XIX. El
cas de Santiga, 1836-1847”.
Dins de la revista Notes del Centre d’Estudis Molletans, vol. 18,
pàg. 67-78, Mollet del Vallès, 2003.
(2) Vinyals, Fermí: Notes de la història de Santiga, petit
poble del Vallès.
Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda.
Santa Perpètua de Mogoda, 1984, pàg. 33-38.
Avís Legal - Politica de Privacitat